Article sobre les Noves Tecnologies

ARTICLE DE LA REVISTA "GUIX"

Aquest article s'anomena "Les tecnologies de la informació i de la comunicació i l'atenció a la diversitat", està dins la revista GUIX (n. 305) i va ser publicat al mes de Juny de l'any 2004. El seu autor ésJordi Quintana i l'article està compost per 8 pàgines. 

Si tenim en compte que "...la diversitat és una particularitat de tots els éssers humans..." podem dir que "...tots els éssers humans som diferents i singulars, encara que socialment tots i totes siguem iguals". Així comença l'autor el seu article. Després de fer una breu recorregut per la història educativa en quant al concepte de diversitat, l'autor esmenta les causes que van fer sorgir paulatinament el concepte "atenció a la diversitat". I és que atendre la diversitat de l'alumnat "... implica atendre tot l'alumnat" ja que la diversitat està contextualitzada en l'escola. De fet per poder atendre correctament la diversitat hem de "... tenir en compte les capacitats de cada alumne i de cada alumna... tenir en compte els seus interessos, motivacions, necessitats, curiositats, etc."

Una vegada establerts els criteris que s'han de tindre en compte per a fer una correcta atenció a la diversitat, l'autor fa una breu reflexió sobre els materials multimèdia i a Internet destinats a l'educació o al lleure, doncs molts d'ells"... es dirigeixen als usuaris i a les usuàries exclusivament en masculí..." i, a més a més, la majoria ens presenten un model de protagonista model (és a dir, el que actualment la gent sol entendre per 'normal'). Encara més, molts programes no consideren les necessitats educatives especials de les persones amb algun tipus de discapacitat. A més d'això, és als "... mitjans de comunicació on es donen les més altes segregacions i exclusions entre éssers humans"; és el lloc on més s'usen "... els estereotips de persones".

Tot seguit, l'autor comença la seva explicació de les TIC en l'educació d'alumnat amb necessitats educatives, i es que les TIC "... són un important conjunt d'eines, recursos i aplicacions altament interactives, versàtils, motivadores i gratificants que poden facilitar i potenciar la comunicació i l'expressió de l'alumnat, així com el seu aprenentatge i accés a la informació i a la cultura". I és per aquest extens, però reial motiu, pel que l'autor fa a continuacíó algunesconsideracions i aplicacions de les TIC en l'educació de l'alumnat amb diferents tipus de discapacitats: psíquiques, sensorials i motrius.

En primer lloc, i pel que fa a les discapacitats psíquiques i amb retards o dificultats d'aprenentatge, cal dir que l'ús de les TIC amb aquest alumnat "... és un recurs potenciador de l'anomenada 'integració socioeducativa', alhora que permet realitzar un treball més adaptat a les seves necessitats i interessos, un treball més individualitzat...". Alguns dels recursos que es poden emprar amb aquests xiquets i xiquetes, que no necessiten cap tipus d'ajut tècnic, poden ser les pantalles tàctils i les tauletes sensibles.

En segon lloc, i en referència a les discapacitats sensorials (en concret les discapacitats visuals), s'ha de tindre en compte que la majoria de fonts d'informació estan en suport textual estàndard (visual) i això suposa una gran limitació per a aquest alumnat. Amb tot podem utilitzar diversos mitjans, com per exemple els programes ampliadors de pantalla o els perifèrics de sortida de l'ordinador alternatius a la pantalla.

En tercer, i últim lloc, l'autor fa menció de l'aplicació de les TIC a l'alumnat amb discapacitats motrius. En aquest àmbit les TIC tenen un paper més important, ja que algunes de les dificultats motrius associades a aquest tipus de discapacitat, poden ser reduïdes i compensades. Alguns dels recursos que es poden usar són els perifèrics d'entrada a l'ordinador, els simuladors de teclat o els teclats virtual.

Crec que aquest article està molt complet i que a més a més ens proporciona moltísima informació sobre les TIC aplicades als nens i nenes amb NEE, així com una llista molt llarga de recursos i aplicacions. Però he de dir que el que més m'ha agradat ha sigut tota la reflexió duta a terme per l'autor pel que fa als conceptes de diversitat i atenció a la diversitat, als mitjans de comunicació i a la necessària integració de les persones amb discapacitats.